viernes, 12 de julio de 2013

Juliol

Bé, ja ha passat mig juliol.  Havent-me donat temps a desconectar aquestes dues setmanes després dels exàmens, crec que ja es hora d'aturar-me a pensar sobre aquest primer curs de GEDI que ja s'ha terminat.

Són moltes les expectatives amb les que vaig començar i, tot i que no totes, la gran majoria s'han complert.
Esperava aprendre molt i ho he fet, esperava conèixer gent nova i també he pogut fer-ho. Potser havia imaginat una altra cosa referent als estudis, m'hagués agradat tenir més contacte amb la meva futura professió o haver pogut trobar la relació directa d'algunes de les assignatures amb la docència a un centre d'educació infantil. Però soc conscient de que és el primer any i que el que cal en primer lloc és una base teórica amplia ben consolidada per poder continuar progressivament formant-me com a mestra.

La gran majoria de les assignatures m'han semblat interessants però si he de destacar-ne algunes, sense dubte, serien Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic en la Primera Infància i La Llengua al Aula d'Infantil: del Plaer de la Lectura al Lloc de l'Escriptura ja que m'han semblat de molta utilitat i m'han ajudat a comprendre el funcionament de la ment dels nens a l'hora d'aprendre a parlar, llegir i escriure. També, Bases Didàctiques i Disseny Currícular que va canviar de forma total la meva visió sobre la professió docent i la importància d'aquesta en el futur dels alumnes com es pot veure en la meva darrera entrada del bloc de primer.

Un altre fet a destacar d'aquest primer any, és la quantitat de treballs que hem hagut de realitzar. Això ens ha llevat molt de temps , sobretot els que eren en grup, ja que coordinar-se no es gens fàcil però ens ha set molt útil perquè un punt clau en la professió docent es la coordinació de tots els agents educatius d'un centre per tal de facilitar una millor educació als nostres alumnes.  Sense dubte, un dels més útils ha estat el de La Llengua al Aula d'Infantil en el qual vàrem fer una pràctica d'escriptura amb nens que, posteriorment, vàrem analitzar i del qual vàrem aprendre molt perquè no és el mateix escoltar-lo de la veu de la professora que poder veure-lo amb els teus propis ulls. Aquest va ser el resultat:






També, em pareix fonamental parlar de l'ús de l'eportafoli. Treballar amb el bloc tot això que havia aprés a la classe de BDDC va ensenyar-me una nova forma d'utilitzar les eines de la web 2.0 que abans només utilitzava per a l'oci. Haver de llegir altres blocs que parlaven dels mateixos temes que parlavem nosaltres a classe i escriure posteriorment una entrada pròpia em va ajudar molt a consolidar el meu coneixement, tot i que comportava un gran esforç i una gran inversió de temps. Temps que vaig poder estalviar a l'hora d'estudiar per a l'examen final perquè ja tenia tots els conceptes ben assolits. Cal destacar també el fet d'haver d'utilizar una eina per cada entrada ja que em va fer conèixer moltes eines diferents que no només prodré utilizar com a alumna sino també com a mestra com són: photopeach, voki, slideshare, ivoox...

Per últim, i no menys important ja que crec que és una de les coses més positives, és que hem aconseguit un grup molt unit on tots intentam ajudar-nos i hem aconseguit crear un bon clima de companyerisme dins i fora de classe.



maestras

En resum, tot i que he hagut de treballar i estudiar molt ( això m'ha servit per ser conscient de la importància de la meva funció), he aprés coses molt importants que han fet canviar la meva visió sobre l'educació i tenir molt clar quina linia vull seguir com a mestra i, a més a més, he format par d'un grup de classe molt unit que ha facilitat, en certa mesura, molt les coses.  Així doncs, les coses positives superen les negatives i, en lloc d'haver perdut la il·lusió inicial, aquesta ha augmentat.





viernes, 19 de octubre de 2012

Va de mestres





¿Quin tipus de mestra vull ser?

Mai havia pensat quin tipus de mestra volia ser però amb tot allò que he llegit aquests últims dies, ara potser si ho tinc una mica més clar.
Vull crear en els meus alumnes il·lusions, somnis i set de coneixements. Vull que arribin a classe sempre amb ganes d’aprendre coses noves i per aconseguir-ho no vull utilitzar un sistema repetitiu on només participi la memòria sinó un sistema constructiu on la protagonista sigui la creativitat i els nens puguin gaudir de crear els seus propis coneixements. Vull que aprenguin de forma pràctica, és a dir, no vull explicar als nens com hauran de fer el camí que començaran en aquell moment sinó acompanyar-los en els primer passos i fer-los persones capaces de decidir com continuar, cadascú a la seva manera però sempre de la forma correcta. Vull que sàpiguen que poden contar amb jo sense haver de dir explícitament la frase: “posa’t al meu costat i no tinguis por” de la que parlava el llibre Va de mestres, sinó demostrant-ho amb els meus actes. Vull que confien en mi de la mateixa manera que jo confiaré en ells.
Vull no només ensenyar coneixements acadèmics, vull ensenyar coses útils per a la seva vida, vull formar-los com a persones.
M’agradaria ser aquell tipus de mestra a la que els antics alumnes van a visitar després de molts anys i li conten entusiasmats quina és la seva professió i es sent ,en part, responsable de la formació d’aquella persona que té davant.
Tinc clar que intentaré aprofitar-me dels consells, opinions i experiències dels meus companys de feina, que llegiré molt i continuaré formant-me sempre per tal de poder oferir als meus nens un aprenentatge de major qualitat.

Respecte al repte que em plantejo com a mestra, m’agradaria col·laborar activament en aquesta transformació que necessita l’ensenyament, conscienciar a la resta de mestres i als que ho seran en un futur que hi ha que innovar, dominar noves eines per tal de poder transmetre-les després als nostres alumnes per a que puguin assolir un coneixement menys limitat, treballar en altres espais i no només dins l’aula i preparar activitats alternatives al clàssic llibre de text. En definitiva, vull formar part del canvi.











Quin tipus de mestra vull ser? on PhotoPeach

martes, 25 de septiembre de 2012

primera entrada

Hola,
Em dic Rocío Cabrera,tinc 18 anys i soc d'Eivissa.
Enguany he començat el grau d'educació infantil de la UIB,a la sede d'Eivissa i ho he fet amb moltes ganes, ja que des de ben petita he tingut molt clar a que volia dedicar-me,és a dir,que estudio aquesta carrera per vocació.No ho he escollit només perquè m'agraden els nens,que es una cosa obvia,sinó perquè m'encantaria que tots els coneixements que vagi adquirint al llarg de la meva vida no es perdin i quina millor forma de fer-ho que compartint-los amb els més petits però no com es feia abans, transmitint-los mentres ells copien i es dediquen a repetir el que jo he dit,sinó facilitant la seva tasca de construir el seu propi coneixement.
Així doncs,espero que l'asignatura de Bases Didàctiques m'ajudi a dominar les màximes eines possibles per tal de convertir totes aquestes paraules en una realitat.


Study of a small girl with a prize Scottish terrier dog, c. 1935 / by Sam Hood